UN MATÍ AL GIMNÀS

Avui diumenge, com tots els caps de setmana vaig al Sot de les Granotes amb ma mare.
Jo només puc estar a les classes infantils d'aeròbic, i a la piscina ( acompanyada d'un adult ), ni sauna, ni màquines, ni el jacuzzi, etc.


Quan s'entra a la piscina, al principi ho passes malament, perquè fa molt fred, però mica en mica et vas mullant i no ho notes impactant.
A la piscina, sento com les persones que hi ha dins l'aigua i ma mare, mouen els peus i se senten les bombolles: blom, blom , quan mouent les cames i els braços.


També algun boig que es tira sense mullar-se a la dutxa i sents : pataxam! I dins l'aigua.


El soroll de fons, que sembla una cascada molt llunyana, que va esquitxant les pedres molt dolçament...


Més al fons, els homes i les dones xerrant al jacuzzi, com cotorres a l'estiu.


El vigilant passejant-se amb el nyec-nyec de les sandàlies mullades.


El pip,pip del rellotge compta minuts de la paret principal...


Els monitors fent els ulls grossos quan em passo els últims minuts a la sauna..


I ma mare que s'oblida les claus als vestidors, deixa anar un : ups! , i corrents hi va per recuperar-lo..


Tot això forma una gran harmonia en un lloc acollidor per relaxar-se a l'aigua.
Al final de la meva estança els dits se'm queden com els d'una persona gran, ben arrugats.

Poema/refrany:

Quan braços i cames
es posen a funcionar,
dins les aigües
està demostrat, et comences a relaxar.

Ivana Castillo Castro
2ºA
Català
Anna Mª Ribas